El riu Sénia, neix amb molta força en ple massís dels Ports. Ràpidament s’embassa al pantà d’Ulldecona i a partir d’aquest punt, el seu cabal disminueix força, encara que rep les aigües d’altres barrancs més petits que porten aigua a la primavera i la tardor.
Després de sortir dels Ports, el riu entra en un terreny molt pla i l’aigua superficial desapareix, en excepció d’avingudes o pluges fortes. No és fins la desembocadura que l’aigua torna a fer acte de presència, aquesta vegada de manera permanent durant tot l’any i a través d’una llacuna de rambla.
La desembocadura del riu Sénia és un espai d’interès natural i paisatgístic reconegut com a tal per presentar una gran diversitat d’espècies vegetals i animals i per situar-se entre el delta de l’Ebre i l’albufera de València, fet que el converteix un lloc de parada per les aus migratòries.
Les aigües de la llacuna, alimentades pels aqüífers reben instrusions marines principalment als mesos més secs, quan les capes freàtiques baixen de nivell. És per això que ens trobem amb molta vegetació pròpia de llacunes i de riu, com ara el canyís, la boga, es joncs, els freixes i salzes blancs.
A les vores de la llacuna, on el sòl és més rocós i no gaire profund ens trobem la màquia formada per llentiscle, el garric i el margalló (única palmera autòctona d’Europa). En canvi, als talussos i marges del riu trobem vegetació d’ambients costaners com el fonoll marí.
A més a més, aquest racó acull una gran varietat de fauna pròpia dels espais humits mediterranis com els gripaus, polles d’aigua, ànecs collverds, gavines, corbs marins i fins i tot tortugues mediterrànies, que amb una mica de sort les podem veure escalfar-se sobre els codolars. La seva presència indica l’excel·lent qualitat ambiental d’aquest paratge.
Comments