Si us introduïu dins la població d’Alcanar, us sorprendrà el centre històric. Carrers estrets i costeruts parlen de com es va originar el nucli l’any 1239, després que l’ocupació àrab deixés una forta empremta en molts aspectes.
En aquest nucli antic hi trobareu vestigis de l’antic emmurallament com la Torre del carrer Nou, situada en un dels punts més elevats de la població per a poder tenir un bon control visual del territori.
Des d’allí, us podeu imaginar la línia de muralla que continuaria fins a l’església de Sant Miquel, temple construït a finals del segle XVI, seguint l’estil neoclàssic i que més tard, al segle XIX, fou ampliat amb l’actual creuer i presbiteri. Sens dubte, l’església és l’edifici més destacat del patrimoni canareu, i un dels seus aspectes més singulars és el caràcter de fortalesa que li dóna la garita situada en un dels costats de la façana principal.
Darrer l’Església s’hi troba l’antiga abadia, una construcció del segle XIX i d’estil historicístic.
Conduint les vostres passes pel carrer del Forn, bressol de la població, arribareu a la Cisterna del Vall. Aprofitant l’antic fossat s’edificà, abans del segle XVII, una construcció destinada a emmagatzemar aigua per a l’ús domèstic. Grans carreus de pedra conformen el terra i les parets d’una de les cisternes de dimensions més grans de tota Europa.
Contigua a la Cisterna s’ubica la Casa O’Connor, una casa modernista que ha esdevingut un museu local conformat pel Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers, l’Espai d’Història Contemporània i l’Espai Galià. S’hi exposen les restes arqueològiques més destacades recuperades als jaciments de Sant Jaume – Mas d’en Serrà i de la Moleta del Remei, i s’hi explica la història més recent d’Alcanar, dels segles XIX i XX.
L’Espai Galià, d’altra banda, mostra el llegat que el reconegut pintor Narcís Galià va donar al municipi. Una col·lecció formada per dibuixos, escultures i, especialment, per pintures en les quals sorprèn l’extraordinari domini del color. Tot això, acompanyat d’un altre tresor artístic que la Casa O’Connor conserva en el seu interior: les pintures modernistes que decoren les parets i que us explicaran com s’hi vivia. Hi trobareu delicades representacions d’infants jugant amb bombolles al sostre o escenificant els diferents arts. I fins i tot hi trobareu representades les postres i detalls de les marques de begudes que consumien a principis del segle XX les famílies benestants.
La Casa O’Connor era la vivenda d’una de les famílies de grans propietaris d’Alcanar al segle XIX, junt als Suñer i els Aiguavives. D’aquests també se’n conserven les cases senyorials, situades al voltant de la plaça Major. Així mateix, ben a prop també hi trobem l’edifici popularment conegut com el Palau, un gran casalici construït al segle XVIII.
Abans de marxar d’Alcanar hem de fer una última visita. A través del Rocall, el primer eixample que es va originar fora del nucli antic, arribarem al cim de la població, la plaça del Mirador, un balcó des d’on podrem veure el Jardí vora Mar que caracteritza el municipi.
Helena Fibla Reverter – Historiadora
Comments