Els paisatges creen emocions, sovint captivadores. La serra de Montsià, tots els paisatges que l’impregnen, han omplert d’emocions i sentiments la gent dels pobles que l’envolten.
La serra de Montsià, la “muntanya sagrada” dels romans o “la muntanya de l’aigua” més propera a nosaltres en el temps, és una petita alineació muntanyosa, de poc més de tres mil cinc-centes hectàrees de superfície, que forma part de la serralada litoral catalana. Política i administrativament la seua superfície és repartida entre els termes municipals d’Amposta, Freginals, Ulldecona, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita.
Paral·lela al litoral, i malgrat les formes redones i suaus, la serra presenta una orografia abrupta, especialment en la seva vessant marítima, amb la màxima elevació de la Torreta (765 m) i d’altres pics com Molacima (754 m) o la Foradada (628m). Tota ella esdevé perfecta talaia i finestral privilegiat de les velles terres ilercavones que l’envolten curosament; del caminar calmós del riu Ebre en el seu cercar de les aigües salines d’una mar blava -pont de cultures- i mediterrània; de les terres veïnes del Maestrat, des de l’imponent Penyagolosa, fins a les contrades de més enllà del coll de Balaguer, tot passant per les més properes dels Ports de Tortosa-Besseit.
Cada pedra dels marges que han domesticat les diferents raconades, cada barraca, aixopluc o mas, cada olivera, garrofer o alzina, cada font, cocó o aljub… tot a la serra destil·la una intensa flaire de presència humana. La del Montsià és una serra humanitzada, en que la presència de l’home ha estat constant des de molt antic. Des del neolític, passant per les èpoques ibera i àrab, la serra està farcida d’històries humanes que han conformat els seus espais naturals en una clara dignificació de la mateixa existència de l’home.
Paratges farcits d’encant complauran els vostres desitjos en visitar-la: La Foradada, allí on els capricis de la natura fan que els dimonis de la serra es deixen sentir en bufar ben fort el vent de mestral; la majestuositat de la serra contemplada i percebuda en el caminar per sota de les cingleres calcàries de les Faixes Tancades; el brollar de les aigües a les fonts del Fumat, de Molacima, de la Piqueta, del Bassiol o del mateix pouet d’Antó; marges, barraques i aixoplucs de pedra seca, vestigi permanent del treball constant de vells arquitectes anònims; els nuclis ibers de Sant Jaume i la Moleta del Remei, testimonis muts del pas per aquestes terres dels ilercavons; raconades domesticades i reconvertides en increïbles espais de cultiu us permetran endevinar la duresa de la vida dels nostres avantpassats en el treballar diari.
La serra de Montsià és avui, i pensem que així ho va ser en el passat, nexe d’unió i signe d’identitat dels pobles que l’envolten i integrats en una comarca de la qual pren el seu nom. Una serra que, malgrat el seu relleu escarpat, es mostra agraïda amb aquells que la treballen i visiten -en la vessant lúdica-, i que sempre ens dóna la benvinguda quan, venint de terres forasteres, tornem a casa. Una serra vora el mar en la que el senderisme ens permet un contacte més directe i íntim amb ella i el medi natural que l’embolcalla. Una passejada per ella no us deixarà indiferents, alhora que podreu gaudir de la seva bellesa històrica, natural i paisatgística.
És la nostra la tasca el posar en valor el patrimoni natural, cultural i històric. No tant sols recuperar-lo de la memòria col·lectiva, també donar-lo a conèixer amb tota la seva amplitud. La serra de Montsià és el millor referent i en ella hi trobareu, com les aigües que brollen del seu interior, la font de la història d’Alcanar i de vida de la seva gent.
Joan B. Beltran Reverter – Estudiós del patrimoni natural i cultural d’Alcanar.
Comments